Un arrogant i pobre article de Melcior Comes (dBalears):


(...)Fins arribar a la Universitat de les Illes, on m’havia informat que hi havia una tancada de pessimistes amb tendes de campanya.

La meva intenció era entrevistar alguna d’aquestes curiositats antropològiques, fer-me assabentar dels motius del seu recolliment. Només d’arribar, però, vaig veure unes pintades molt lletges, negrament llegibles sobre les parets del vell edifici de Llull: una d’elles reclamava un genocidi de polítics. Això em va posar una mica nerviós, perquè aquests tipus de paraules i de posicions aspres no fan més que entristir-me. Però bé, vaig accedir al bloc i allà vaig trobar-hi el bivac: vaig comptar una vintena de tendes, assentades en cercle, a més de cartells per les parets. Val a dir que hi havia rètols que afirmaven desmarcar-se de les pintades més desagradables de l’exterior, tot i que els altres tampoc motivaven gaire esperança: ‘No volem salsa bolonyesa’, ‘Ens ho menjarem a la bolonyesa’ i altres lemes culinaris, etc.…

A més de les òbvies consignes contra la globalització, així com "Els estudiants no som mercaderies", moltes d’elles amb faltes d’ortografia, ja retxades i corregides amb matusseria. Vaig girar més de vint minuts entorn del campament: vaig veure fundes de guitarra, calcetins bruts ben visibles, papers per terra, una estufa desendollada, un Homer Simpson de pelfa i fent guàrdia… però ni un sol estudiant! Potser estaven dins les tendes tancades, dormitant –eren les sis de la tarda–, però ho dubto amb tota la sinceritat possible. Segurament, i feien molt bé, tots eren a casa, a gaudir del Nadal en família, com els bons burgesos. Davant la fantasmagoria, em vaig sentir ridícul i vaig optar per tornar cap a Palma amb el metro.(...)

Per llegir l'article sencer: http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/chesterton-a-la-uib.html